Per un transport 100% públic, planificat, de qualitat i al servei de la classe treballadora

La crisi ferroviària que vivim a Espanya i, especialment, a Catalunya, no és cap accident

ni cap fatalitat. És el resultat directe d’un model basat en la liberalització, la

mercantilització i la privatització progressiva dels serveis públics. Mentre l’alta velocitat

es converteix en un negoci suculent per a operadors privats, les línies que realment

utilitza la classe treballadora —Rodalies, Regionals, connexions bàsiques— acumulen

dècades de desinversió, retards i abandonament.

I, com sempre, qui paga la factura som els treballadors. Som nosaltres qui perdem

hores, salaris, conciliació i salut. Som nosaltres els que hem posat les persones mortes

a Adamuz i Gelida; els ferits de diversa consideració a tots els accidents d’aquests dies

(Adamuz, Gelida, Tordera, Múrcia i Astúries).

A tota Espanya i també a Catalunya, aquest menyspreu és estructural. Rodalies és un

símbol perfecte del que passa quan l’Estat prioritza el benefici privat per sobre del dret

col·lectiu a la mobilitat. Trens saturats, incidències constants, infraestructures

obsoletes i una xarxa que cau a trossos. I quan el sistema col·lapsa, com hem vist

aquests dies, el caos s’estén a les carreteres, també infrafinançades i mal mantingudes,

fins al punt que un accident en un pont és capaç de paralitzar mitja regió. No és mala

sort: és el resultat d’anys de decisions polítiques orientades a satisfer capitals i

concessions, no necessitats socials.

I encara hem d’escoltar la patronal, amb la seva habitual barra, exigint que “el temps

perdut o jornades laborals perdudes per no poder anar a treballar a causa del caos de

mobilitat - provocat per caues alienes als treballadors i treballadores- es recuperarà”.

Per suposat, el Govern de la Generalitat, com sempre, amb la boca petita “interpreta”

-que no exigeix- que s’ha d’aplicar l’Estatut dels Treballadors. No es preveu cap

mecanisme ni d’execució ni de control per part del govern que obligui o sancioni les

empreses a no fer recaure a les espatlles dels treballadors i treballadores aquesta

tremenda injustícia. La Patronal ja afirma que no accepta aquesta “visió” del Govern,

que ho “interpreta” diferent, i per tant, ja sabem qui pagarà els plats trencats del caos:

els treballadors i treballadores que, a més de no poder arribar o fer-ho de forma

deficient a la feina, haurem de recuperar les hores i jornades “perdudes”.

És la mateixa lògica de sempre: socialitzar les despeses, privatitzar els beneficis.

Convertir la precarietat en responsabilitat individual. Fer-nos creure que el problema és

que no arribem a temps, i no que el sistema està dissenyat per optimitzar beneficis als

operadors privats i estalviar despesa no productiva per l’àmbit públic. En cap cas està

dissenyat per facilitar la mobilitat dels treballadors i treballadores.

El que està passant no és un error: és un model. I un model que posa el mercat per

davant de la vida només pot generar desigualtat, inseguretat i col·lapse. La mobilitat és

un dret, no un negoci. I només una gestió pública, planificada i orientada al bé comú

pot garantir que els trens —i les carreteres, i tots els serveis essencials— funcionin per

a la majoria, no per a una minoria que hi fa caixa.

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya ens solidaritzem amb tots els

treballadors i treballadores que han patit de diverses formes els estralls d’uns serveis

de transport públic abandonats, infrafinançats, obsolets, deficients i perillosos.

Ens solidaritzem amb els familiars, amics i companys i companyes de les persones que

han resultat mortes i ferides als accidents ocorreguts.

Ens solidaritzem amb els col·lectius de treballadors ferroviaris que estan en lluita

reclamant el que és de pura lògica i sentit comú: seguretat laboral, eficiència,

manteniment i una operativitat del servei ferroviari públic digna i de qualitat, que

garanteixi la seguretat de tothom i un servei de transport adient a la realitat social.

Exigim depuració de responsabilitats a tots els nivells de tots i cadascun dels actors

involucrats: polítics, empresarials, tècnics.

Exigim un servei ferroviari 100% públic, de qualitat, suficientment finançat i planificat

segons les necessitats objectives de mobilitat amb vocació de servei social.

Els treballadors i treballadores paguem fins i tot amb les nostres vides la insaciabilitat

del capital, dels governs que gestionen al seu servei, d’un model productiu i vital que

només serveix als seus interessos de classe.

Es l’hora d’organitzar-se, de reclamar, de sortir al carrer...de crear el tan necessari Front

Obrer i Popular al Socialisme i posar tot allò que produïm al nostre servei.

Organitza’t amb el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)!

Secretaria de moviment Popular del PCPC