RESOLUCIÓ DEL IV CONGRÉS DEL PCPC - MÀXIMA SOLIDARITAT AMB CUBA

El IV Congrés del PCPC reunit en Plenari manifesta sobre la situació política a Cuba que:

I.- L'imperialisme ianqui, amb la hipòcrita complicitat de la Unió Europea, amenaça amb agredir a Cuba a l'estil del modus operandi executat a Veneçuela. Raúl Castro i Miguel Díaz-Canel han estat seleccionats per la màfia fanfarrons de la Casa Blanca per a una nova cacera assajada amb èxit diabòlic contra Nicolás Maduro i la seva companya Celia Flores. Totes les operacions estan sobre la taula —han dit—.

II.- El materialisme històric ens ensenya que el desenvolupament capitalista i de qualsevol altra institució política-religiosa, escull els seus testaferros segons el rumb esperat en el comportament dels moviments cíclics de caràcter social. La lluita de classes ha determinat que la centúria del cicle dominant ianqui i europeu, anomenat imperialisme unipolar, hagi passat a un nivell multipolar, la qual cosa accelera la descomposició hegemònica gringa-occidental.

Per a intentar frenar aquesta tendència i mantenir el seu sistema espuri de vassallatge i corrupció, Wall Street amb la IA, i amb campanyes milionàries descomunals tretes a l'erari públic, munta eleccions tramposes per a col·locar a la Casa Blanca a multimilionaris de la mena de Donald Trump al capdavant de sequaços psicòpates que actuen com a sicaris en el joc de les guerres perquè, amb malabarismes de trucs infernals, facin baixar i pujar la borsa mundial, on exploten el negoci de la por i extreuen exorbitants beneficis. Les negociacions sobre l'estret d'Ormuz estan sent utilitzades per a això.

III.- Des de 1959, que la Revolució cubana aprova la reforma agrària, obrint un procés d'expropiacions i nacionalitzacions a l'oligarquia, d'on parteixen les fugides a Miami; l'administració estatunidenca no ha parat el boicot contra la República socialista sobirana de Cuba. El 3 de gener de 1961, Eisenhower talla les relacions entre els EUA i Cuba, i del 15 al 19 d'abril d'aquell mateix any l'aviació ianqui, amb insígnies cubanes, va atacar aeroports i ciutats; i amb la derrota ianqui de la invasió de la Badia de Cochinos: 1.500 atacants a platja Girón preparats per la CIA a Nicaragua; 5 vaixells mercants, 15 llanxes de desembarcament, 16 avions B-26, 5 tancs i artilleria. Així i tot, Cuba no va torturar els presoners i van ser posats en llibertat a canvi de medicines i aliments per als infants; però l'odi i la venjança gringa no ha descansat.

IV.- Cuba, des que Colón va desembarcar a les seves costes, meravellat: “Aquesta és la terra més bella que cap ulls hagin vist mai”. —Va dir aquest el 27 d'octubre de 1492—. Des de llavors, aquesta terra ha estat defensada pels seus habitants aborígens contra les colonitzacions que l'han envaït. Abans de Colón, aquests estaven tranquil·lament allí des de feia sis mil anys, segons va descobrir el cronista Bartolomé de las Casas.

Ja en el segle XVIII van començar les lluites socials a conseqüència de les mesures preses per Felip V, encapçalades per vegueros i cabrers, perquè el monopoli del tabac no permetia la venda lliure d'aquest, tan sols per a l'exportació a Espanya. Però no va ser fins el segle XIX quan, organitzadament, comença la primera guerra contra el colonialisme espanyol i l'alliberament dels esclaus. José Martí, figura capdavantera del segle XIX, va traspassar les fronteres de la seva pàtria, marcant pautes que van conduir a la posada en moviment d'Amèrica Llatina amb la creació del Partit Revolucionari Cubà.

Els EUA, que ambicionaven l'exclusiva del sucre i el tabac; amb l'excusa del cuirassat “Marini”, el 1898 provoquen la guerra hispana-estatunidenca, per la que aquests van rebre el control absolut de Cuba, Puerto Rico i l'illa de Guan. S'apropien de les seves terres, que venen als amos de les grans fortunes privades i donen concessions mineres a les companyies estatunidenques.

Es crea un règim republicà, però els EUA imposen l'Esmena Platt, que atorga als ianquis la llibertat de decidir en els assumptes de Cuba quan ho cregui convenient. Des de 1902 fins a 1952, upen al poder a 4 presidents, lligats a la màfia estatunidenca, la política dels quals van ser la corrupció, la repressió a la població, i la proliferació de casinos de prostitució al llarg de tot el Malecón habaner.

V.- Es redueixen els salaris i creix la desocupació, s'aguditza el minvament del poder adquisitiu del poble, i el canvi de la violència civil a la policial. Sorgeix la generació del “Centenari” (agrupació de joves que, complint-se el centenari del natalici de José Martí, s'inclinen per la idea de la lluita armada). El 1953, Fidel Castro selecciona a un grup de més de 100 homes per a un alçament, qual assalta la Caserna de Montcada, que es converteix en guerra civil revolucionària, sent derrotats pels de Batista amb 55 assaltants afusellats i els altres empresonats; entre aquests Fidel Castro, el seu germà Raúl i Juan Almeida. Però la pressió de les masses va fer que fossin amnistiats.

Posteriorment es van organitzar a Mèxic, sota el nom de “Moviment 26 de Juliol”. Es produeix l'alçament de Santiago de Cuba (30.11.1956), dirigit per Frank País; al mateix temps que hauria de desembarcar el iot “GRANMA” amb 82 expedicionaris, on hi anaven Fidel Castro, Raúl Castro, el Che Guevara, Camilo Cienfuegos i la resta; que van ser sorpresos per les tropes de Batista el 5.12.56, en combat fins al 8 de gener de 1959, obligant a Fulgencio Batista a l'exili en diferents països, fins a la seva mort a Marbella (Màlaga) el 1973.

VI.- El rebuig polític, comercial i el boicot contra Cuba pels gringos i la resta de les acovardides democràcies occidentals; va ajudar la revolució cubana a obrir noves vies de relacions amistoses de reciprocitat amb els països que formaven el conjunt del projecte socialista. Cuba es va guanyar la simpatia i solidaritat d'un vast moviment d'organitzacions socials no governamentals i el reconeixement de l'ONU, com a Estat lliure i sobirà en el concert internacional. Especialment amb la Unió Soviètica que li va prestar assistència científica i tècnica; convertint-se en un país d'acolliment de totes les mirades que veuen Cuba com una guia d'experiment revolucionari cap al Socialisme, conduïda pel seu partit proletari Marxista-leninista.

VII.- Cuba va retornar amb escreix la solidaritat internacionalista rebuda: amb Iemen i Síria, amb Angola, Etiòpia, Congo, Zaire, Guinea Bissau, República Àrab Sahrauí Democràtica. Va derrotar l'exèrcit de Sud-àfrica a Angola; influint en l'enfonsament de l'apartheid i en l'alliberament de Namíbia.

Ha donat suport econòmic i logístic a diversos moviments d'alliberament de Centreamèrica i Sud-amèrica. Amb la caiguda del mur de Berlín i la desfeta dels països socialistes, els intercanvis amb aquests han deixat d'existir, alhora que s'aguditza el cèrcol imperialista que amenaça amb l'escanyament de la via al socialisme empresa per Cuba.

VIII.- Ara, al febrer de 2026, després de l'atac dels EUA a Veneçuela, que era un important proveïdor de petroli per a Cuba, Washington va anunciar un bloqueig contra aquesta per a precipitar el col·lapse de la seva economia i fomentar el descontentament de la població. El 29 de gener d'enguany, Donald Trump va signar l'ordre executiva 14380, en la qual va declarar l'emergència nacional respecte a Cuba, descrivint-la com una amenaça inusual i extraordinària a la seguretat i a la política exterior estatunidenca.

Amb aquesta perfídia inventada va autoritzar la imposició d'aranzels sobre les importacions procedents de països que subministrin petroli a l'Illa, directament o indirectament. El que és una flagrant violació del dret internacional, amb potencials conseqüències humanitàries molt greus, com ha sentenciat l'ONU. Aquesta asfixiant pressió forana a Iberostar, Melià, ha obligat a l'abandó dels seus hotels i a la suspensió de vols d'Ibèria, pel xantatge de Trump.

Com a resultat, el 80% de la població de l'Illa viu en situació de pobresa extrema, segons l'Observatori Urbà de Drets Humans. I, segons l'informe del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, a més, la dieta a Cuba està mancada d'una adequada qualitat nutritiva.

IX.- Però aquesta no és la primera vegada que la revolució cubana s'enfronta a una situació límit. Cuba no està sola, entre tota la humanitat, no podem permetre que el totalitarisme ianqui de l'Esmena Platt s'imposi de nou nou a Cuba. Això significaria una derrota imperdonable per al món civilitzat si aquest s'encreua de braços. La defensa de la revolució cubana exigeix de tota la humanitat activar el nostre suport en forma mobilitzadora fins a fer desaparèixer l'amenaça d'agressió. Cal mostrar-los als del feixisme “MAGA” que, en cas que es duguin a terme els seus plans d'agressió, tindrien una resposta del poble cubà i la consideració mundial de veure en això un “crim de lesa humanitat”. Que ningú és immanent ni en la vida ni en els seus llocs. Hem de recordar-los que els sicaris de Hitler, els seus actes i la seva memòria, van tenir el seu judici de Nuremberg.

Visca Cuba Socialista!!

Fins la victòria sempre!!

Pàtria o mort!

Barcelona, 20 de juny de 2026

IV Congrés del PCPC