PER UNA CATALUNYA SOBIRANA, OBRERA I SOCIALISTA
Un any més, l’11 de setembre ens situa davant la qüestió nacional catalana i davant la necessitat que la classe obrera disposi d’una posició política pròpia, independent dels diferents projectes amb què les classes dominants pretenen conduir-la darrere dels seus interessos.
El Partit Comunista del Poble de Catalunya reafirma que Catalunya és una nació i que el poble català té dret a l’autodeterminació, sense tuteles ni imposicions. Aquest dret inclou la capacitat de decidir lliurement la forma de relacionar-se amb la resta de pobles d’Espanya i del món.
Però els i les comunistes no confonem autodeterminació amb nacionalisme, ni sobirania amb la simple creació o reforma d’un Estat capitalista. Durant dècades, les diferents fraccions de la burgesia han utilitzat la qüestió nacional per situar la classe treballadora catalana sota banderes que no són les seves. Uns han volgut sotmetre-la al nacionalisme espanyol i a les estructures de l’Estat; altres han pretès vincular les aspiracions nacionals del poble català a un projecte dirigit per la burgesia catalana i plenament integrat en les estructures econòmiques i polítiques del capital europeu.
La classe obrera catalana no ha de triar entre burgesies. Ha de construir el seu propi projecte polític.
Per al PCPC, no hi ha sobirania real mentre les grans empreses, els bancs i els fons d’inversió decideixin sobre les nostres condicions de vida; mentre els drets essencials siguin convertits en mercaderies i mentre la riquesa produïda per la classe treballadora sigui apropiada per una minoria.
Avui, una de les expressions més greus d’aquesta realitat és el problema de l’habitatge. Lloguers inassumibles, preus de compra fora de l’abast de la majoria, especulació, desnonaments i pisos buits en mans de grans propietaris i fons d’inversió conviuen amb milers de joves que no poden emancipar-se i famílies treballadores obligades a destinar bona part del seu salari a garantir un sostre.
L’habitatge no pot continuar sent un negoci. Cal ampliar massivament el parc públic, expropiar els habitatges buits dels grans tenidors, impedir els desnonaments i garantir l’accés a un habitatge digne com un dret efectiu de la classe treballadora.
Però la lluita per unes condicions de vida dignes exigeix sobretot defensar i ampliar els serveis públics.
La sanitat, l’educació, les pensions, els serveis socials, el transport públic, l’atenció a la dependència, l’habitatge, l’aigua i l’energia són conquestes i necessitats socials que no poden quedar subordinades als interessos del capital privat. Cada retallada, cada externalització i cada privatització converteix una necessitat popular en una nova font de benefici empresarial.
Defensar allò públic significa reforçar les plantilles, dignificar les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores, recuperar serveis privatitzats, garantir una sanitat i una educació universals i de qualitat, protegir les pensions públiques i assegurar que els recursos col·lectius es destinin a cobrir les necessitats socials i no a alimentar el negoci privat.
També la protecció del territori forma part d’aquesta defensa del bé comú. Els incendis que hem patit tornen a demostrar la necessitat de reforçar els serveis públics de prevenció, emergències i extinció, garantir una gestió forestal continuada i impulsar un sistema productiu ambientalment sostenible i al servei de la classe obrera, en lloc d’un model que abandona el territori i prioritza la rendibilitat privada.
Habitatge, serveis públics, salaris, pensions i drets laborals formen part d’una mateixa lluita contra un sistema que trasllada permanentment la riquesa produïda per la majoria cap a una minoria propietària.
I davant l’empobriment, la precarietat i l’ofensiva del capital, no n’hi ha prou amb administrar millor les conseqüències del capitalisme.
Cal organitzar la resposta de la classe obrera.
El PCPC considera necessari avançar en la construcció d’un moviment obrer i popular capaç d’unificar les lluites i elevar el nivell de confrontació amb el capital. Hem de treballar per crear les condicions que facin possible una Vaga General, construïda des dels centres de treball, els barris i els moviments populars, capaç de situar les reivindicacions de la classe treballadora al centre de la vida política.
Una Vaga General que no sigui una jornada testimonial, sinó una eina d’organització, combat i acumulació de forces. Els drets de la classe obrera no han estat mai concessions voluntàries de la patronal o de les institucions: han estat conquerits mitjançant la lluita.
La Diada Nacional de Catalunya tampoc pot separar-se de la realitat internacional. El PCPC manté una posició inequívocament antiimperialista. La lluita contra l'imperialisme ianqui i l' OTAN és una obligació moral que tenim els treballadors i treballadores catalanes davant d'una estructura criminal que solament porta miséria, fam i guerres als pobles del món.
L’Estat espanyol forma part d’aquesta estructura i participa activament de l’OTAN, de la presència militar nord-americana i de les polítiques de guerra, sancions i ingerència. Per això, la lluita per la sobirania del nostre poble ha de ser també una lluita per trencar amb l’OTAN, contra les bases militars i contra la participació en les agressions impulsades pels Estats Units i els seus aliats.
La nostra solidaritat és amb els pobles que resisteixen l’ocupació, els bloquejos, les sancions, el colonialisme i les agressions militars. Una solidaritat internacionalista que uneix la classe treballadora catalana amb els pobles que lluiten per decidir lliurement el seu futur.
Aquest 11 de setembre, davant dels qui volen encabir el futur de Catalunya dins dels estrets límits dels projectes burgesos, els i les comunistes aixequem una alternativa independent de classe: una Catalunya on la sobirania resideixi realment en el poble treballador, on l’habitatge i els serveis públics siguin drets, on el territori estigui al servei de les necessitats col·lectives i que trenqui amb l’imperialisme i la guerra.
Una Catalunya socialista que decideixi lliurement, i en condicions d’igualtat, la seva relació amb la resta de pobles d’Espanya i del món.
Pel dret a l’autodeterminació de Catalunya
Pel dret a un habitatge digne
Per la defensa i ampliació dels serveis públics
Per la Vaga General
Contra l’imperialisme i la guerra
Visca la lluita de la classe obrera!
