SOBRE ELS ALDARULLS VISCUTS A BARCELONA EL PASSAT DISSABTE 24 D'OCTUBRE
La resposta a la crida a fer aldarulls i pillatge sota el lema, “contra el sistema”,
protagonitzada per un nombre considerable de joves i adolescents als carrers de Barcelona,
tenint com a epicentre la Plaça de Catalunya, aquest passat dissabte vint-i-quatre d’octubre,
esdevé, a totes llums, una pràctica històrica de la reacció, atenent a l'habilitat d'aquesta per
canviar de pell amb falses consignes progressistes i la instrumentalització d’altres escenaris
d’agitació i mobilització de la joventut a nivell europeu.
En aquest segell particular, cal sumar altres ingredients de la recepta, com és l’assalt a
macro escenaris d’interacció social (xarxes socials) i les característiques del públic
interpel·lat, joves i adolescents que passen a ser dilapidats hores després de la crida, sent
carn de canó entregada als seus interessos, complint, des de la inconsciència, amb les
ordres dels seus botxins i pagant les conseqüències legals (denúncies, detencions,
sentències judicials), i d’escarni públic; observant-se, en aquest punt últim, la macabra
òpera prima, el relat del quart poder, que consisteix en situar la joventut d’extracció obrera i
popular, casualment, i especialment la d’origen migrat i les seves famílies, en el focus
mediàtic del crim.
En un sol tret, els artífexs de la “revolta” assoleixen la fita de criminalitzar la joventut més
alienada i en segon terme, criminalitzar i devaluar la lluita obrera, relacionant-la amb
quelcom més propi de bàrbars i delinqüents. Un escenari de caos, aparentment, gestat en
els laboratoris del feixisme del segle XXI.
Com a comunistes coneixem del nostre compromís d’interpretar la realitat material i històrica
de forma dialèctica. Per tant, situem de forma cristal·lina que les noves tecnologies digitals,
en el marc del capitalisme no són quelcom neutre, sinó que tenen marca pròpia, aquestes
no estan exemptes d’ideologia, en conseqüència, estan al servei dels interessos de la
classe capitalista, captant amb l’algoritme els interessos, decisions, gustos i també el factor
ideològic, doncs no només de l’explotació de les forces productives, tradicionalment
enteses, “viu” el Capital. La ment humana també és un recurs a explotar, a manipular, a
alienar.
El Capitalisme en la seva fase actual imperialista necessita fins i tot de captar la psique dels
sectors més alienats i vulnerables de la societat, i aquí tenim al jovent, en especial, en
l'etapa adolescent; noies i nois que s’estan buscant, febles, vulnerables, factor intrínsec a la
seva etapa vital. I aquesta vulnerabilitat augmenta exponencialment en els fills i les filles de
la classe obrera, en la joventut d’extracció obrera i popular, especialment en aquells/es que
no participen d’un projecte emancipador i que s’aboquen a una pulsió de ràbia i desconcert
cap al seu futur més immediat. Amb una càrrega diària de problemàtiques que deriven de la
seva condició de classe i que comparteixen amb les seves famílies, sumada a les
característiques concretes de l’entorn on es desenvolupen i a un horitzó cada cop més
incert que els condueix a no saber com canalitzar aquest buit, immersos en un abisme
difíciment salvable, entre les seves condicions de vida i el ferotge sistema de consum en els
que els ha tocat viure.
Contextualitzar i analitzar aquest episodi una setmana després de la seva execució, si bé
urgeix, també representa, de nou, el repte i la imperiosa tasca de disseccionar l’enginyeria
capìtalista, la qual es circumscriu a les dinàmiques de la guerra cognitiva i el control social.
El camarada Engels ja va descriure el fet que la classe treballadora era empesa a la
pobresa, a condicions insalubres i a morts prematures com a mecànica d'assassinat social
del sistema capitalista. Per això és fonamental la resposta organitzada a aquesta violència i
la unitat de tota la classe obrera i els sectors populars interessats en el canvi, al voltant
d'una proposta política emancipadora amb la que puguem construir un sistema basat en la
justícia social.
Davant l’auge de la reacció i el potencial impacte en la joventut d’extracció obrera i
popular, solidaritat de classe, organitzacó i lluita!
Socialisme o barbàrie!
Comitè Comarcal del Barcelonès del Partit Comunista del poble de Catalunya
30 d’octubre del 2026.
