Resolució Política del CC davant la Vaga General i les eleccions de novembre de 2026

La rapidesa i la intensitat dels esdeveniments polítics i socials que vivim a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol només poden interpretar-se correctament si es situen en el marc de la crisi general del capitalisme i de l'esgotament progressiu dels mecanismes que durant dècades han permès contenir el conflicte entre les classes socials. L'encariment de la vida, la crisi de l'habitatge, la precarització del treball, l'empobriment de les famílies obreres, la degradació dels serveis públics i l'avenç de les polítiques de guerra i militarització són l'expressió concreta d'aquesta realitat. Davant d'aquest escenari, el final del cicle dels anomenats governs progressistes evidencia una realitat incontestable: ni la vella ni la nova socialdemocràcia han estat capaces de donar resposta als interessos de la classe obrera i els sectors populars.

En aquest context s'emmarca la convocatòria de Vaga General del proper 11 de novembre. Com a comunistes, afirmem que la vaga continua sent una de les eines més poderoses de què disposa la classe obrera per defensar els seus interessos i avançar en la seva organització. Tanmateix, seria un error entendre-la únicament com una jornada de protesta o com una suma de reivindicacions parcials. Cap dels problemes que avui pateix la nostra classe existeix de manera aïllada. L'habitatge, els salaris, les pensions, la sanitat, l'educació o la destrucció dels serveis públics formen part d'una mateixa ofensiva del capital contra les condicions de vida de la majoria social. Per això, cap dret social podrà quedar garantit de manera estable sota la lògica de reforma d'un sistema que converteix totes les necessitats humanes en mercaderies i nínxols de negoci.

La tasca de la militància comunista en aquesta vaga general és contribuir a l'elevació de la consciència de classe, reforçar la solidaritat obrera, impulsar la unitat d'acció i avançar en l'organització independent de la classe treballadora. Cal participar activament als comitès de vaga, als centres de treball, als barris i als espais de lluita, combatent qualsevol intent de subordinació dels interessos obrers als càlculs electorals o als límits que imposa el pacte social.

Al mateix temps, els aldarulls protagonitzats per centenars de joves als carrers de Barcelona els darrers dies exigeixen una reflexió política profunda. Més enllà dels relats simplistes impulsats pels mitjans de comunicació i els aparells ideològics del sistema, aquests fets són també una expressió de les contradiccions socials cada vegada més agudes que genera el capitalisme. Resulta especialment preocupant el protagonisme d'adolescents i joves d'extracció obrera i popular, mobilitzats principalment a través de xarxes socials. La precarietat, la manca d'expectatives de futur, la descomposició dels vincles comunitaris i la constant pressió del consumisme generen entre àmplies capes de la joventut una profunda sensació de frustració i desarrelament que pot ser fàcilment manipulada.

Com a comunistes rebutgem qualsevol criminalització genèrica de la joventut treballadora. No estem davant un problema de delinqüència juvenil, sinó davant les conseqüències socials d'un sistema que condemna milions de joves a un futur cada vegada més incert. El progressiu desmantellament de l'educació pública durant les darreres dècades, les polítiques de retallades, la degradació de les condicions educatives i la subordinació creixent dels processos formatius a les necessitats immediates del mercat, han afeblit la capacitat del sistema educatiu de proporcionar eines de pensament crític i comprensió de la realitat social. No és casualitat que una part de la joventut sigui avui més vulnerable a la manipulació ideològica i a les dinàmiques de desorientació col·lectiva. Mentre s'assenyala i es criminalitza els seus efectes, gairebé ningú assenyala les responsabilitats polítiques d'un model que ha anat debilitant de forma sistemàtica una de les principals eines d'emancipació de la classe treballadora.

Aquesta situació coincideix amb l'avenç de les forces reaccionàries i feixistes arreu d'Europa. Com ha passat en altres moments de la història, sectors de l'oligarquia promouen la divisió de la classe treballadora i alimenten l'odi contra els sectors més vulnerables per evitar que el conflicte social assenyali els veritables responsables de la misèria creixent: el capital i els seus gestors polítics. Alhora, denunciem que aquesta manipulació de la joventut i d'altres sectors de població, especialment d'extracció obrera, sorgeix dels centres ideològics de xarxes organitzatives de la dreta i l'extrema dreta internacional, vinculades a partits polítics dels parlaments burgesos d'Europa i del món en general, manipulant la població dels països que pretenen desestabilitzar per canalitzar aquest malestar cap a expressions irracionals i desorganitzades, les quals només serveixen per reforçar els discursos reaccionaris i criminalitzar els barris obrers, especialment aquells amb una alta presència de població migrant.

És precisament en aquest context que s'han convocat les eleccions del proper 29 de novembre. Ens volen fer creure que el dilema és escollir entre progrés o retrocés, entre socialdemocràcia o reacció. Però l'experiència acumulada durant aquests darrers anys demostra que cap de les opcions que gestionen el règim burgès representa una sortida favorable per a la classe obrera. Les institucions del Règim del 78, cada cop més desacreditades davant les masses treballadores, continuen actuant al servei dels interessos de l'oligarquia. El Parlament, el Congrés, la Monarquia, l'aparell judicial o l'exèrcit formen part d'un mateix entramat institucional destinat a garantir la dominació de classe del capital.

Per tot això, sense renunciar a cap espai de confrontació política, el Partit Comunista del Poble de Catalunya fa una crida al VOT NUL en les eleccions del 29 de novembre des de la convicció que la transformació social no vindrà de cap alternança parlamentària ni de noves fórmules de gestió del mateix sistema. El futur de la classe obrera es decideix principalment als centres de treball, als barris, als centres d'estudi i en l'organització quotidiana de la lluita de classes.

La Vaga General de l'11 de novembre no serà, per si mateixa, l'inici d'un procés revolucionari. Però sí que pot esdevenir una experiència valuosa per reforçar la consciència de classe, ampliar la influència de les posicions comunistes i avançar en la construcció d'espais de contrapoder obrer i popular. Avui, més que mai, cal recuperar les millors tradicions del moviment obrer, extreure les lliçons històriques de les seves victòries i derrotes, i posar-les al servei dels reptes presents. La tasca principal continua sent organitzar, formar i mobilitzar la classe treballadora per tal que sigui capaç de convertir la creixent indignació social en força política conscient.

Més enllà de la vaga general i de la convocatòria electoral, el repte estratègic immediat és continuar construint la contraofensiva obrera i popular. Cal aprofundir les aliances entre la classe treballadora i els sectors populars, reforçar els fronts de masses, acumular experiències de lluita i avançar en l'articulació del Front Obrer i Popular pel Socialisme (FOPS) com a eina d'unitat, organització i combat contra el capital . Només l'organització conscient de la classe obrera i l'enfortiment d'un ampli bloc obrer i popular podran crear les condicions necessàries per obrir una perspectiva real de ruptura amb el sistema capitalista i avançar cap a la construcció del Socialisme.

Pau, sostre i treball!!

La teva lluita decideix!!

Avancem en la construcció del Front Obrer i Popular pel Socialisme!!