1r DE MAIG LLUITEM CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA
- 23 abr
- 3 min de lectura
La Guerra Imperialista: el capitalisme en la seva fase més depredadora.
Les recents agressions militars de l’imperialisme no són fets aïllats, sinó la manifestació
més brutal de la crisi del capitalisme. Els atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran, o
les contínues intervencions a Veneçuela, no busquen portar democràcia ni drets
humans. El seu únic objectiu és el saqueig de recursos, el control geopolític de mercats
i energia, i la supervivència d’un imperi en decadència que necessita la guerra per
rellançar una economia que s’enfonsa. Davant el seu declivi, la resposta és més
violència, més bases militars i l’amenaça constant d’una Tercera Guerra Mundial.
El gran engany: el “rearmament”
Mentre es bombardegen escoles a l’Àsia Occidental se’ns demana un sacrifici:
estrènyer-nos el cinturó per finançar el rearmament. Cada míssil que es fabrica és una
retallada en sanitat, educació, pensions o habitatge. Cada bomba que es llança és
pagada amb els nostres salaris i els nostres drets. Es desvia el diner públic cap als
beneficis de la indústria armamentística, mentre les masses treballadores veuen com
es precaritzen encara més les seves condicions de vida.
Conseqüències per a les masses treballadores: inflació, misèria i mort.
La guerra imperialista ja té conseqüències directes i devastadores sobre les nostres
vides:
Carestia de la vida: l’especulació energètica i el bloqueig de rutes comercials
disparen la inflació. El cost de la cistella de la compra esdevé inassumible per a
la majoria.
Empobriment: els Estats retallen serveis públics per destinar el pressupost a la
guerra. La precarietat laboral, els acomiadaments i l’augment de l’atur s’estenen
com una taca.
Repressió: en nom de la seguretat “nacional”, es retallen llibertats, es
criminalitza la protesta social i s’utilitza la policia contra els treballadors que
lluiten, com ja veiem en els conflictes obrers o contra la immigració.
La nostra resposta: vaga general i lluita internacionalista!
Davant aquesta barbàrie, les masses treballadores tenen una sola arma: la unitat i
l’acció directa. Igual que els estibadors que es neguen a carregar vaixells amb armes
cap a zones de conflicte, igual que la vaga general a Minneapolis que va mostrar el
poder del poble organitzat, nosaltres hem de recuperar l’essència del Primer de Maig.
Per això, en aquest 1r de Maig, manifestem que:
1. El nostre enemic és el capital, no altres pobles. No caurem en les trampes del
gran nacionalisme patri ni del racisme amb què pretenen dividir-nos. La classe
obrera iraniana, veneçolana, palestina o nord-americana és la nostra aliada.
2. Exigim el tancament de les bases militars i la fi de la complicitat amb la guerra.
Fora l’OTAN dels nostres territoris. No a la complicitat militar i logística amb els
genocides.
3. Els diners per a la guerra han de destinar-se a cobrir necessitats socials. Per la
nacionalització dels sectors estratègics, la indústria i el comerç, la banca i les
asseguradores, el transport terrestre i marítim. Per la sanitat, l’habitatge i
l’educació pública al servei de les masses treballadores.
4. Avui més que mai, davant la situació que pateixen més de 13 milions de
membres de les masses obreres, en situació de precarietat i misèria, hem
d’organitzar la resistència obrera i popular, hem de cridar a la insurrecció de les
masses i posar fi a aquest sistema que condueix la humanitat a la desaparició.
Que cessi la música dels canons imperialistes, perquè soni la del combat de classes!
Aquest 1r de maig, alcem la veu i organitzem la insurrecció des de fàbriques, oficines,
camps i barris. Organitzem la vaga general contra el capitalisme —imperialista,
explotador i opressor— i la seva maquinària de guerra.
LLUITEM PER PAU, SOSTRE I TREBALL!
PER UN MÓN SENSE EXPLOTACIÓ NI FRONTERES!
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA INTERNACIONAL!
REVOLUCIÓ, SOCIALISME O BARBÀRIE!
