L’OTAN ENS ARROSSEGA A LA GUERRA 40è aniversari d’un referèndum farsa
- hace 12 minutos
- 2 Min. de lectura
El 12 de març de 1986 es va celebrar el referèndum que va culminar el procés
d’entrada a l’OTAN de l’Estat espanyol. Una vegada més, Francisco Franco ho havia
deixat tot lligat i ben lligat des de 1953, quan es van signar els Pactes de Madrid i es
van obrir les bases militars ianquis a Saragossa, Torrejón de Ardoz, Sevilla, Morón de la
Frontera i Rota. Els Estats Units necessitaven la complicitat de l’Estat espanyol per
poder controlar l’entrada a Europa i combatre l’avenç del socialisme. De la mateixa
manera, la burgesia espanyola, en connivència amb les burgesies basca i catalana,
necessitava una obertura mercantil del règim per augmentar la seva taxa de beneficis.
Diem que va ser un referèndum farsa perquè la realitat actual demostra que les
seves condicions no eren més que propaganda barata. En primer lloc, el 1988 es firma
el Conveni de Cooperació per a la Defensa entre Espanya i els EUA, l’article 11.2 del
qual permet la instal·lació, emmagatzematge o introducció d’armes nuclears amb acord
previ entre ambdues parts. En segon lloc, el 1999 el govern de José María Aznar
incorpora l’Estat espanyol a l’estructura militar de l’OTAN. Finalment, la presència
militar estatunidenca a l’Estat espanyol ha anat en augment.
L’OTAN és avui més present que mai en el dia a dia de la classe obrera perquè, en
un moment de crisi general del sistema capitalista, l’imperialisme busca la guerra, no
només per vendre armament i reforçar el capital financer, sinó sobretot per crear
deserts industrials on iniciar cicles d’acumulació amb baixa inversió inicial a costa de la
deslocalització de la producció. Però per a això és necessari que morin milers d’éssers
humans; d’aquí que els Estats Units reclamin el 5 % del PIB de l’Estat espanyol per a la
indústria de la mort. No importa que la classe obrera i els sectors populars no tinguin
accés a una educació de qualitat, a una sanitat pública i gratuïta, o a uns barris
accessibles amb oci alternatiu per a la nostra joventut i la nostra gent gran.
No obstant això, la classe obrera i els sectors populars farien bé de desconfiar de
qui redueix la guerra imperialista a l’ombilicalisme de la despesa social. Hem d’aixecar
fermament la bandera de l’internacionalisme proletari.
En aquest sentit, és obligatori esmentar l’ofensiva que l’OTAN està duent a terme
contra la Federació de Rússia a Ucraïna. El president titella Volodímir Zelenski va
aprofundir el procés de feixistització sorgit de l’Euromaidan fins a provocar la guerra
amb Rússia. El més cridaner és que la UE imperialista es beneficiava dels acords
comercials amb Rússia. En aquest assumpte, l’autodenominat govern més progressista
de la història d’Espanya, el govern de coalició PSOE-Sumar, s’ha compromès a finançar
la guerra a Ucraïna amb 300 milions d’euros. A més, ha deixat oberta la porta a
l’enviament de tropes, deixant a la joventut un futur truncat per les bales.
L’OTAN ens arrossega a la guerra, però nosaltres no serem carn de canó per enriquir
els explotadors. Aquest 12 de març aixequem mobilitzacions massives contra l’OTAN.
Després del 12 de març, organitzem un front obrer i popular per tombar-la.
Pau, Sostre, Treball!
OTAN no, bases fora!
