L'augment dels incendis: una tragèdia anunciada sota la lògica del capitalisme

Aquest estiu, una vegada més, a Catalunya vivim les tragèdies que provoquen els incendis forestals,

tant en l'àmbit socioeconòmic, com en el de protecció del nostre clima i entorn natural. Els greus incendis

han assolat la comarca de les Gavarres i la Bisbal d'Empordà, a Girona, deixant milers d'hectàrees cremades, habitatges afectats i desenes de milers de persones confinades, en d'altres zones, incendis també molt extensos en hectàrees, com els de l'Anoia o Sentmenat, al Vallès Occidental, i les xifres mostren que tan sols la primera setmana de juliol hi ha hagut prop de 350 incendis per tot el territori de Catalunya. En definitiva, aquesta dramàtica situació ens ve a demostrar, com a recordatori, que les catàstrofes ambientals no es poden analitzar únicament com a fenòmens naturals.

L'augment de les temperatures, la sequera prolongada i els forts vents afavoreixen la propagació del

foc, però són les condicions socials i econòmiques imposades pel capitalisme les que converteixen aquests episodis en autèntiques tragèdies per a la classe treballadora. Mentre centenars de bombers, brigadistes, personal d'emergències, persones voluntàries i de la pagesia han dut a terme un esforç extraordinari per contenir els incendis, les administracions tornen a reaccionar quan el desastre ja s'ha produït. La solidaritat i el compromís de totes aquelles persones que arrisquen la seva vida, contrasten amb dècades de retallades, privatitzacions i abandonament de la gestió forestal, conseqüència d'unes polítiques que subordinen l'interès col·lectiu als beneficis del capital.

El bosc mediterrani no crema per casualitat. L'abandonament del medi rural, el despoblament, la desaparició progressiva de l'agricultura i la ramaderia tradicionals, així com la manca d'inversió pública en prevenció creen les condicions ideals perquè els incendis siguin cada vegada més destructius. Sota el capitalisme, el territori deixa d'entendre's com un bé comú per convertir-se en un espai sotmès a l'especulació, al turisme intensiu i a la rendibilitat immediata. La crisi climàtica, provocada per un model

econòmic basat en l'explotació il·limitada dels recursos naturals i el consum massiu de combustibles fòssils, incrementa la freqüència i la intensitat d'aquests incendis. Tanmateix, els principals responsables de les emissions continuen sent els grans grups industrials i energètics, mentre que les conseqüències recauen sobre la classe treballadora, que perd habitatges, llocs de treball, recursos naturals i patrimoni col·lectiu.

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) defensem que la prevenció dels incendis no

pot dependre de campanyes estacionals ni d'actuacions improvisades durant els mesos d'estiu. És imprescindible una planificació pública permanent que garanteixi plantilles suficients i estables de bombers forestals, agents rurals i personal de manteniment, juntament amb una política integral de gestió del territori basada en l'interès social i no en la rendibilitat privada. Cal impulsar igualment una veritable reindustrialització sostenible del medi rural, reforçant l'agricultura i la ramaderia, recuperant els aprofitaments tradicionals del bosc i garantint ocupació digna que permeti fixar població al territori. La millor política contra els incendis comença molt abans que aparegui la primera flama.

Una vegada més, es torna a evidenciar que són els treballadors i les treballadores qui sostenen la resposta col·lectiva davant l'emergència, mentre el sistema econòmic demostra la seva incapacitat per

prevenir aquestes catàstrofes. No n'hi ha prou amb lamentar les pèrdues quan el foc ja ha passat. Cal qüestionar un model que converteix el territori en una mercaderia i la protecció del medi ambient en una despesa prescindible.

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) traslladem tota la nostra solidaritat a les persones afectades i expressem el nostre reconeixement al conjunt dels serveis públics d'emergència, al voluntariat i a la pagesia que han participat en les tasques d'extinció i protecció del territori. Davant la lògica del benefici. privat, defensem la planificació socialista de l'economia, la protecció del patrimoni natural com a bé comú i uns serveis públics forts capaços de prevenir i afrontar les conseqüències de la crisi climàtica. Perquè mentre el capitalisme converteix cada estiu en una nova temporada d'incendis, el socialisme planteja una alternativa basada en la planificació democràtica de l'economia, la propietat social dels recursos estratègics i la defensa de l'interès col·lectiu.

PER UN SISTEMA PRODUCTIU AMBIENTALMENT SOSTENIBLE I AL SERVEI DE LA CLASSE OBRERA!!